dijous

Introducció. Part 0:



Potser fetes al forn o a la planxa, potser  amb bolets i saltades. Potser són més bones a la brasa, o crues, tallades ben fines i amanides amb oli i sal. Les carxofes m’agraden de totes aquestes maneres.


No sé si t’agraden, a tu, les carxofes. Potser no. Si és així, em sap greu. Les carxofes són un plaer gros per als qui ens agraden. Potser prefereixes el cafè o les pastilles Juanola. En tot cas, penso en un gust dels que t’esclaten dins la boca i provoquen plaer, un plaer dels de repetir i dels que gaudeixes sense pensar en res fins que s’acaba.


Aquests fets, l’esclat, el gust i la sensació, formen part de la intimitat, i no em refereixo a la intimitat de cagar amb la porta tancada, la de passar les cortines, o la dels pensaments que algú ens ha gravat amb pedra al cervell -una pedra difícil d’erosionar i modular, per cert-, sinó a la manera particular com cadascú sent les coses fugint de l’acord a què arribem per dir vermell, verd o blau. Com veus el blau, tu? Com notes el gust? Et fixes en els llavis com xoquen mentre parles de qualsevol cosa? Quina intensitat té el teu dolor de genolls? Et produeix plaer la pressió als dits en escriure un text amb un teclat?


Sensacions individuals íntimes i interiors que són pràcticament inexplicables, veritats personals. Ho són abans de comparar-les, independents de la societat. Mai podrem saber com ens agraden les carxofes.

dimecres

Lli res:







Ser esclau
i alhora amo
d'un mateix.
I, al mateix temps
no ser mai
esclau d'alhora.
No ser mai
esclau de l'hora.








dimarts

Cap de Creus:




"Cap Déu sobre cap creu de ningú" C. Bukowski




Olorar espart, sentir-lo als dits, tastar-ne un poc, guaitar el trenat.

Creus que tot és possible, 
que no ets pas vendible
i no tens preu. Tu tens fe.
Creus en les creus que et fan reu.
Cap Déu sobre cap creu i
mai cap creu sobre cap Déu.

Olorar espart, sentir-lo als dits, tastar-ne un poc, guaitar el trenat. Sentir el crec-crec en caminar amb espardenyes.

Crec-crec, crec-crec, 
crec-crec, crec-crec.

Sento el crec-crec...
I tu, en què creus?
Crec en els crecs
i no en les creus.
Crec en els crecs:
que quedi clar, 
crec en els crecs.
Soles d'espart.






  




dilluns

Som i seguem:



I tu em dius: som.
I jo sóc res, 
sóc soc, sóc cos
dement. Mento.
I tu em dius: som.
I jo de tu 
en faig un mos.
I jo et dic: res.
I tu em dius: ser.

diumenge

Forn:




 Les coses importants es diuen
a la cuina mentre es couen i es
barregen els gustos i els sabers
dels fogons que han encès padrines.



dissabte

Oració:




"In this period, the pain to remain the same 
outweighed the pain to change." 




Amb l'angúnia presa dins l'estómac
i amb les decisions preses dins el cap
menjo llimes per serrar els barrots freds 
de les presons de dins. Fer pols, desfer.
Amb insistència, per resistència, 
i amb fregament, farem pols qualsevol
barrot. Esfondrarem estructures
deixant sempre la por a quatre passes, 
prou lluny per no notar el seu alè dins,
prou a prop per fotre-li cop de roc.
Tot és fosc, tremolors en un racó
intuint la bèstia. Et salta el cor
en aquell instant abraçant la por
esperant veritat en saber aiguamolls
per desfer-te de la conveniència.
T'odio conveniència, t'odio.

Salto al buit, ple de res.


divendres

Invasió:



L'hivern em comença 
a les mans. Les lliga, 
m'asseca la pell i 
s'endinsa. Entra pels 
cantons de la nit per 
glaçar somnis gebrats 
que reposen a les 
puntes de la fosca.